Mestalla i les seues històries de vida: “per a mi, Mestalla es el olor a gespa recentment tallada pel meu avi”

Mestalla, que complirà 100 anys el 20 de maig de 2023, és la història de vida de les seues gents, gent com Constantino Pons (en la primera foto), conserge de Mestalla després de la Guerra Civil (de 1939 a 1971), si bé va començar a treballar com a paleta en l'estadi en 1939, passant a ser el conserge en breu espai de temps.

Constantino va viure en la seua familia en una casa dins de Mestalla i José Manuel Manglano, net per part de mare i que també va viure aquests moments inoblidables, vol ara compartir-los amb el valencianisme a través de VCF Media. 

VCF Media Radio ha tingut l’ocasió d’entrevistar-ho: “Després de la Guerra, es va decidir fer una reforma al estadi, que havia estat utilitzat com a camp de concentración, fent-los falta personal tant d’obra de paleta com de consergeria i cures de la gespa. A través de Cotanda, llavors el president de la Federació Valenciana de Futbol, qui tenia relació amb una tia del meu avi, el van cridar i l’acord va ser habitatge per treball; anys després sí que se li va asignar un sou quan les coses van començar a anar una mica millor”. 

“Vivien en la zona sota l’actual tribuna -continua José Manuel- i les intrahistòries són moltes. Per exemple, la meva àvia Lola rentava les samarretes dels jugadors, que es reutilitzaven en cada partit. Havia de descosir els escuts abans i la meva mare, Lolín (en la segona foto, en un Mestalla nevat), sent una nena, l'ajudava a tornar a cosir-los.”

Després de la reforma del Gran Mestalla, aquell habitatge va desaparèixer i la casa del conserge va passar a situar-se en la part exterior de Gol Sud. Aquell va ser l'emplaçament que recorda amb gran afecte.

“Amb els anys, la meva mare -explica-, abans d'anar-se al lloc que teníem en el mercat, ens deixava a Mestalla, a la meva germana i a mi, amb els nostres avis. L'altre dia, veient una fotografia de l'actual graderia central, recordava la textura del taulell que en aquells anys indicava la localitat en els graons de maó de caravista”.

“Quan les cadires de enea es trencaven i ja no podien reparar-se, el meu avi les usava com a llenya per a les paelles que feia a la meva família en l'habitatge de Mestalla -assenyala-. Érem els meus avis, els meus pares, la meua germana i jo”.

José Manuel s'expressa emocionat en afirmar el següent: “Per a mi, Mestalla és l'olor de la gespa recentment tallada pel meu avi. L'alineació de la davantera elèctrica me la sé des de xiquet pel meu avi.”

Des del Club, a través del Departament de Patrimoni · Museu VCF de la Fundació VCF, es continua treballant per conservar, recuperar i compartir la història del València CF, enaltint als seus protagonistes i descendents, com a Constantino Pons.

Precisament, en 2016 el Departament de Patrimoni va localitzar a Consuelo Ortega, neta de José Ortega i Isabel Pérez, els primers treballadors que va tenir Mestalla i que vivien en una casa situada dins del propi recinte. Consuelo també va viure allí. Estanislao, el seu oncle, posteriorment va assumir les tasques de conserge i empleat de camp de Mestalla des de 1935 fins al període bèl·lic.